Espectacle poeticomusical que explora la vida dels immigrants que han d’anar a terres estranyes, llunyanes, i amb les mans busquen, aprenen, toquen i comprenen talment com si el destí fos un regal tangible. El llenguatge ens comunica i ens parla de tot el que vivim i intentem saber i compartir. Una aventura emotiva feta de detalls que reclamen ser escoltats, un diàleg íntim entre la paraula i la música de l’arpa.
Poemes i interpretació: Martina Escoda
Arpa: Maria del Mar Casals
Durant anys ha viatjat per moltíssimes biblioteques d’arreu (espai en el qual sempre hem cregut molt per acostar la cultura a tothom) o festivals i ha acompanyat la vida de moltes persones.
En podeu escoltar un poema aquí, Quina mirada, Hanna: